Un dimoni per Selva

Micro conte:

Una vegada arribà un dimoni a Selva, era un dimoni gros, gran, molt dolent, amb uns ulls que feien por, amb moltes rues a la cara, a vegades treia foc per la boca, i cremava una torxa i coets. El dimoni es reia dels nins i les nines. Tenia unes banyes molt grans i peludes, molt peludes.

A la nit anava a fer por als nins a casa seva, després de fer un gran fogueró a la plaça del poble. Entrava per les finestres de les cases per ficar-se a les habitacions dels nins i les nines, i s’amagava baix del llit. Era un home disfressat de dimoni que era molt dolent, es volia menjar als infants.

Una mare trobà el dimoni amagat i el va fer fora de casa seva, perquè es menjava tot el que trobava a la casa, es tornava cada vegada més i  més gran perquè s’ho menjava tot, tanta gana tenia que es volia menjar fins i tot les cases.

Un vespre una mare trobà al dimoni i aquest partí de la casa, i s’amagà a un forat que hi havia al jardí, era com una cova. Els veïnats de aquella dona l’ajudaren a tapar la cova amb pedres, pals, terra i ferros i el dimoni no tornà a sortir d’allà.

Aquell dimoni, aquell home dolent a més no poder, no tornar sortir mai més de la cova. Les úniques coses que tenia per menjar eren cucs i caragols, fins que al final morí de gana, i perquè es quedà sense aire.  És clar, no podia respirar. Des d’aquell dia no hi tornar haver cap altre dimoni tant dolent al poble.

I conte contat

Conte escuat !!!