dimarts, 8 de gener del 2019
Un
dimoni per Selva
Micro
conte:
Una
vegada arribà un dimoni a Selva, era un dimoni gros, gran, molt dolent, amb uns
ulls que feien por, amb moltes rues a la cara, a vegades treia foc per la boca,
i cremava una torxa i coets. El dimoni es reia dels nins i les nines. Tenia
unes banyes molt grans i peludes, molt peludes.
A la
nit anava a fer por als nins a casa seva, després de fer un gran fogueró a la
plaça del poble. Entrava per les finestres de les cases per ficar-se a les
habitacions dels nins i les nines, i s’amagava baix del llit. Era un home
disfressat de dimoni que era molt dolent, es volia menjar als infants.
Una
mare trobà el dimoni amagat i el va fer fora de casa seva, perquè es menjava
tot el que trobava a la casa, es tornava cada vegada més i més gran perquè s’ho menjava tot, tanta gana
tenia que es volia menjar fins i tot les cases.
Un
vespre una mare trobà al dimoni i aquest partí de la casa, i s’amagà a un forat
que hi havia al jardí, era com una cova. Els veïnats de aquella dona l’ajudaren
a tapar la cova amb pedres, pals, terra i ferros i el dimoni no tornà a sortir
d’allà.
Aquell
dimoni, aquell home dolent a més no poder, no tornar sortir mai més de la cova.
Les úniques coses que tenia per menjar eren cucs i caragols, fins que al final
morí de gana, i perquè es quedà sense aire.
És clar, no podia respirar. Des d’aquell dia no hi tornar haver cap
altre dimoni tant dolent al poble.
I
conte contat
Conte
escuat !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)